MAC, L'ÚLTIM CLÀSSIC
Macari Gómez Quibus (1926-2018)


Per a un aficionat dels cartells de cinema com jo, ha estat un plaer crear aquest "museu virtual" dedicat a un dels més grans cartellistes de pel·lícules del món (a parer meu, el més gran de tots): Macari Gómez Quibus, més conegut com a "MAC". Fou un creador nat, dotat d'incomparable força expressiva, d'un estil significant i propi, encara que de vegades no va tenir més remei que atenuar-se o rebaixar-se davant les pressions de les productores (la indústria del cinema exigia una determinada manera de fer), i així i tot ell mai va abaixar els braços. Per això passarà a la història del cartellisme cinematogràfic, no només nacional, sinó internacional, com un dels creadors de major ambició artística, més de la que el mitjà permetia, sent a més un dels més sol·licitats al voltant del món...

I si em remeto a la meva pròpia història, MAC és segurament, el responsable de la meva afició pels cartells de cinema, ja que va estar en el punt de mira de la meva admiració ja des de la meva infància, estant lligats molts records cinematogràfics de la meva adolescència al seu treball.


Macari Gómez neix un 8 de Març del 1.926 a la localitat catalana de Reus, a la qual els seus pares, des de fa poc, s'hi han traslladat des de la seva Fraga natal, on treballaven d'agricultors. Després de complir 2 anys, mor el seu pare, deixant a la mare amb 5 fills en una situació molt difícil. Això obliga a internar a la "Casa de la Caritat" de Reus als dos més petits, un d'ells, Mac, que compta amb 5 anys. Allà és on començarà ja a mostrar la seva inquietud pel dibuix. Aquest nen que prefereix dibuixar amb un pal a terra en lloc de jugar al futbol amb els seus companys, crida l'atenció del personal del centre, que comencen a endevinar les aptituds del petit Macari per dibuixar.


Quan als 9 anys, deixa l'internat, el seu tutor intervé perquè pugui ingressar a l' "Escola de Belles Arts", en aquell moment, gratuïta. Però poc durarà la seva estada, ja que al cap de pocs mesos, esclata la Guerra Civil, tallant d'arrel la vida quotidiana de qualsevol ciutadà.

Quan la guerra acaba, la situació és insostenible. Gana i misèria vaguen pertot arreu, i fa que la mare prengui de nou la dura decisió de la separació del seu fill, al que envia a viure amb el seu oncle a un petit poble de la província de Girona. Allà, la vida del petit canvia radicalment, i li permet viure amb una mínima dignitat durant els següents 5 anys, després dels quals tornarà a viure amb la seva mare a Barcelona, on ella ha aconseguit un treball en una porteria.

El 1.946, ja amb 20 anys, Mac visita el Museu d'Art Modern de Barcelona, i queda pertorbat davant les obres més importants d'un paisà seu: Marià Fortuny. Passa dies sencers estudiant cada centímetre d'aquestes obres que tant li impacten, reforçant així, la seva vocació artística, prenent la decisió de reprendre els estudis a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. La seva dedicació no podrà ser absoluta, ja que cal suavitzar la situació econòmica familiar i posar-se a treballar.


Una de les seves germanes farà, sense saber-ho, que la destinació d'en Macari es lligui al món del cinema ja per sempre. Ella treballa a casa d'una de les més importants famílies del sector d'exhibició cinematogràfica de la ciutat, la família Castanyé. La seva mediació farà possible que Mac entri a treballar a l'estudi gràfic que s'encarrega de la decoració de les façanes dels cinemes que regenta la família. Un estudi especialitzat en els espectaculars murals que antigament anunciaven les pel·lícules. Es tracta d'Estudi Dominguez. Compagina, dons, el treball no gaire satisfactori en l'estudi, de dia, i els encàrrecs que el Senyor Castañé li fa, de nit a casa. Aquests encàrrecs són anuncis ploma per a la publicitat dels seus cinemes en la premsa. Un nou repte per Mac, ja que és un camp mai explorat anteriorment, i que tot i que ha de cursar el servei militar, a l'ésser a la mateixa ciutat on és destinat, pot seguir treballant igualment.

Poc abans d'acabar la mili, mor la seva mare i el jove Mac decideix centrar tots els seus esforços en aconseguir un treball que faci realitat els seus somnis. Comença a treballar en publicitat, i ho compagina, a casa, amb els encàrrecs per als anuncis de premsa del Sr. Castanyé.

Però, per fi, arriba l'enlairament. En 1.952, és contractat pel famós estudi que signa les seves creacions amb les sigles MCP: Esquema. És aquí, on a poc a poc, comença a fer-se amb la confiança de l'estudi, i comença a ajudar en la realització d'alguns cartells, encara que principalment segueixi amb la ploma.


Macari ja és un home casat, i el paper de la seva dona, serà definitiu per al seu enlairament cap als seus somnis. Casualment, una distribuïdora que inicia les seves activitats en aquells moments, s'instal·la al mateix edifici on resideixen Mac i la seva esposa. La senyora, coneixent molt bé quins eren els desitjos de Macari, fa una visita als nous veïns, i sense gens de vergonya, li comenta al responsable, després de veure els cartells promocionals que pengen en les parets de les oficines: El meu marit, això, ho fa molt millor!!. Pocs dies després, Macari rep l'encàrrec d'elaborar tot el material publicitari de la temporada inaugural de la distribuïdora. Aquest treball es converteix en la seva millor targeta de presentació, i el 1.955 comença a signar les seves obres amb el ja conegut nom de "MAC" ("Nagana", és el seu primer cartell signat així). Des d'aquest moment, aquesta signatura ja no deixarà d'estar present en tots els treballs que realitzarà. A partir de llavors, i fins avui, el sector acabarà rendint-se al seu art, amb reconeixements, premis tan nacionals com a internacionals, etc... tot i que en el tema econòmic, no es reflecteix massa tot això.

La seva gran oportunitat li arriba de la mà de Paramount, amb la pel·lícula "Els Deu Manaments". Se li encarrega fer el cartell més gran de la campanya, de tres fulls, que mostra a Heston com a Moisès amb les taules a la mà. L'èxit del cartell és senzillament descomunal. Tant és així, que també se li encarrega una dotzena d'originals en ploma de diferents continguts i mesures. El mateix Charlton Heston va mostrar la seva admiració davant el magnífic desplegament creatiu de tota la campanya, i es va interessar a conèixer personalment en Mac. La trobada es produirà durant el rodatge a Madrid de "El Cid", on Macari va regalar, per iniciativa pròpia, un impressionant retrat originalment fet per a aquesta ocasió, amb Heston encarnant el Moisès del film que va motivar aquesta trobada. Es sap de bona font que l'actor, ho va mantenir penjat sempre en el seu despatx.

I així, actors, actrius, directors, distribuïdores, etc... tant nacionals com internacionals, es rifaven els seus treballs convençuts de l'honor que representava que un dels seus cartells promocionés les seves pel·lícules. A Espanya, tant Pepe Isbert com Sara montiel, estaven encantats de ser els protagonistes de les seves obres. I si no havia de ser-ho, ho sol·licitaven expressament. Sabien que ningú com Mac sabia treure en un cartell el millor de si mateixos. I això, per a un actor, és molt important.

Fins i tot el mateix Kirk Douglas, es va declarar un bon admirador de Mac, posseint en la seva col·lecció particular d'exclusius cartells, l'original de "POSSE". Kirk li va enviar una carta, expressant la seva admiració, i agraint la possibilitat de tenir aquest cartell, sens dubte, dels millors no tan sols de Mac, sinó de Douglas també. Stanley Kramer, Salvador Dalí (de qui va arribar a ser amic), Marlon Brando, els ja citats i fins i tot George Lucas van ser alguns dels molts admiradors de Mac. El mateix Lucas, després de veure el cartell espanyol per "American Grafiti"(del que també té l'original), va quedar tan impressionat, que va pensar en Mac perquè s'encarregués dels cartells promocionals per a Espanya, i possiblement Europa, de la seva primera "Guerra de les galàxies".


Desgraciadament, les presses per estrenar la pel·lícula, van impedir que arribés a materialitzar-se el projecte, tot i reconèixer Lucas, que els esbossos que Mac havia fet li agradaven molt més que els que van acabar utilitzant. En aquelles èpoques sense internet, fer arribar encàrrecs d'un lloc a un altre del món no era tan ràpid com ara.

Durant els anys 60 i 70 Mac no va parar ni un moment. Tant estrenes com reposicions, amb noves versions de cartells que ja havia fet en les estrenes anys enrere (Tota la campanya publicitària de la reposició de "Els deu Manaments" el 1.972, van ser encarregats directament a Mac per al seu llançament Europeu). Era un artista independent, i prenia encàrrecs de totes les distribuïdores americanes capdavanteres de l'època, encara que un dels seus trets més destacats, és que tractava amb la mateixa serietat i qualitat, els cartells de les grans majors, com els de pel·lícules més modestes i petites. El seu objectiu era millorar cartell a cartell, i sobretot, intentar no repetir-se mai. I la prova és que així ho va fer.


Als 80, va arribar el vídeo, i amb ell, una crisi de les sales de cinema que va fer replantejar el tema del cartell de cinema cap a solucions més fàcils i barates de produir. Els cartellistes ja no estaven tan sol·licitats i s'utilitzava la foto com a objecte del cartell. Mac, va acabar la seva carrera creant caràtules per a vídeo, sobretot per a les distribuïdores VideoTechnics i Embassy, però com era d'esperar, encara que el format era més petit, la seva qualitat i mestria van seguir en augment, arribant a crear autèntiques joies per a aquests llançaments.


Mac va rebre, en els últims anys, diversos premis i reconeixements a la seva carrera: premi de la Germandat del cinema de Barcelona, Guardó i homenatge a la Mostra de curtmetratges d'Olesa de Montserrat (foto), Premi Sant Jordi de cinematografia atorgat per R.N.E. i diverses exposicions sent, potser, les més importants, les que se li van dedicar fa uns anys en la Filmoteca Nacional a Madrid i en la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. Però així i tot, el reconeixement ha estat molt escàs, i encara falta per arribar (esperem que arribi) el reconeixement just que mereix el seu treball. MAC mor amb 92 anys el 20 de juliol de 2.018.



CARTELLS OFICIALS PER EL FESTIVAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE SITGES


-----------------------------------------------------------------------------------

CARTELL PER ELS CINEMES VERDI DE BARCELONA


Exposició als Cinemes Verdi de Barcelona. Font: Sergio Láinz
---------------------------------------------------------------------------------------

CARTELL DE LA MOSTRA DE CURTMETRATGES D' OLESA DE MONTSERRAT, QUE DU EL SEU NOM


-------------------------------------------------------------------------------------------------

EXPOSICIÓ DE LA FILMOTECA NACIONAL, AL PALACIO DE PERALES DE MADRID EL 2.006


----------------------------------------------------------------------------------------------

EXPOSICIÓ "MAC, TRAÇOS DE CINEMA" A REUS (2.008)


------------------------------------------------------------------------------------------------------

EXPOSICIÓ DE LA FILMOTECA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA EL 2.014





Fotos de Rafael Rodriguez Bella

---------------------------------------------------------------------------------------------

LLIBRES DEDICATS A L'OBRA D'EN MAC



--------------------------------------------------------------------------------


La meva primera visita a en MAC l'estiu del 2.010. La trobada es va produir al seu domicili a Olesa de Montserrat (Barcelona). Fou una tarda inoblidable, en la que en Macari i la seva esposa, em van explicar infinitat d'anècdotes. També vaig tenir l'ocasió d'admirar desenes d'originals que conserva (a la foto posem amb el de "Un tranvia anomenat desig") tant de cartells com de dibuixos ploma. Tot un fons que faria les delícies del més exigent dels col·leccionistes. Vull agrair a Akira Valero que fes possible aquesta trobada.

MAC PINTOR

Aquests són alguns dels quadres que MAC va realitzar per a la seva pròpia intimitat, Mai es van fer com a cartell, sinó com a afició i plaer personal.